El camp de l’acústica arquitectònica és complex i difícil d’operar amb bons resultats o millor dit, amb els resultat desitjats. Tot i l’extensa teoria que avarca el camp de l’acústica, sovint va lligada fortament en judicis subjectius i criteris estètics. Tot i que es realitzen mesures i experiments, no sembla fàcil arribar a la definició definitiva de les característiques que fan que una sala sigui bona des del punt de vista acústic. No obstant això, existeixen unes normes bàsiques i orientatives per a aconseguir uns bons paràmetres acústics.

L’objectiu d’aquest treball és entendre i comprendre la importància de l’acondicionament de les sales de concert des del punt de vista acústic. Primer de tot s’exposarà una part més teòrica dels paràmetres que influeixen en l’acústica d’una sala de concert, posteriorment s’establirà una comparació de dos grans projectes: el Teatre Total de Walter Gropius i la Filharmònica de Berlin de Hans Scharoun, fent un estudi més intens d’aquest últim, ja que està considerada una de les millors sales del món.