Reflexionant sobre el seu paper com a dissenyador de revistes, i de cara als plantejaments pragmàtics induïts per la revolució russa, El Lissitzky dona forma a una sèrie de consideracions sobre el disseny editorial que excedeixen el limitat àmbit de la reflexió artística.

 

Per al teòric rus, la renovació, no pot produir-se mitjançant una modificació dels seus aspectes estètics o formals, sinó a través d’una adequació al temps, és a dir una característica que s’identifica amb un procés de desmaterialització. Per a Lissitzky aquesta transformació es produeix de manera irruptiva i decisiva, i en relació a una innovació tecnològica que modifica radicalment les practiques naturalitzades.

 

Per a Lissitzky, la vertadera innovació, depèn d’una tècnica que permet integrar text i imatge a la mateixa pàgina, com un bloc, el que obliga a pensar la pàgina com un espai gràfic únic i en la seva lectura com una interpretació simultània d’imatge i text.

 

No es modifica la forma a través de la qual es desenvolupen revistes, llibres, escrits en general, sinó la manera en la qual els lectors accedeixen  al material que constitueix les pàgines. Aquest material és ara un conjunt d’elements en relació, una unitat, composada per imatges, textos i maneres de presentació que s’ofereixen al lector de manera simultània, generant una incipient construcció molt atractiva.

 

Per a Lissitzky les consideracions sobre les modificacions estètiques en un temps de mutacions tecnològiques a nivell massiu, travessen el terreny de la producció d’objectes. La revista és al mateix temps una constatació de com els de diferents àmbits s’interpreten de manera simultània, es relacionen i es complementen per acabar fent una unitat, un conjunt on tot té sentit. En aquest sentit, Lissitzky és coherent amb les intencions de gran part de les avantguardes artístiques per a reintegrar els conceptes vida-art en un món de contínues transformacions en el que es troba submergit.