DISCIPLINA

 

 

L'arquitectura és una disciplina complexa degut a la quantitat de factors que s'han de tenir en compte en tot el procés d'elaboració d'un projecte. Aquesta, s'ha de pensar com un conjunt de disciplines que, al conjugar-se, composen una quantitat important de variables, de manera que esdevé una professió multidisciplinària. Si l'arquitecte no aconsegueix abarcar totes les consideracions a tenir en compte , el resulat final reflectirà certes carències.

 

Aquest fet, resulta d'importància considerant el paper primordial que juga la disciplina  a la vida diària dels seus usuaris. L'arquitectura té la capacitat de dotar de qualitat les activitats que acull al ser habitada.

 

No hem d'oblidar que l'home interactua de manera quotidiana amb els espais en els que habita. Per més simple i obvi que sembli, és necessari adonar-se'n que interactuar implica un diàleg constant; un intercanvi d'informació que, en el cas de l'espai i l'usuari, és un diàleg que es presenta de manera sensorial. Abans d'interpretar un edifici, l'hem de percebre amb el cos- tacte, oida, vista. Habitar implica que es dugui a terme aquesta dinàmica interactiva entre usuari i espai, de manera reiterada i constant.

 

Així doncs, l'arquitectura entesa com a disciplina implica una activitat que compren un conjunt de valors, principis i coneixements específics desenvolupats a través de la pràctica, ja sigui projectual, constructiva, reflexiva, etc. Aquesta disciplina deixa una sèrie de testimonis els quals constitueixen una herència, gràcies a la qual es fa possible el desenvolupament d'aquesta pràctica. En aquest context es defineix la màxima capacitat de l'arquitectura, la qual busca donar resposta a diversos interrogants plantejats per l'ésser humà.